David Vila i Ros


Vaig néixer a Sabadell l’any 1977 i sóc escriptor i dinamitzador lingüístic. Compagino la narrativa i l’assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per reivindicar el conte i les conferències per fomentar l’ús social del català.

He estat membre actiu de diverses associacions que treballen per la llengua (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana, Fundació Reeixida, Tallers per la Llengua, Òmnium Cultural) i actualment sóc coordinador de la Comissió Permanent per la Llengua a Sabadell.

He col·laborat en diversos mitjans de comunicació i en espais lingüístics i literaris a Ràdio Sabadell i Cugat Ràdio. També escric al meu blog Malgrat la boira.

Publicacions (de més nova a més antiga)
  • Roba estesa (Voliana Edicions, 2017). Contes.
  • El Monstre Joan (Mercurial Indigo, 2017). Àlbum il·lustrat.
  • I si parlem català? (Tallers per la Llengua, 2016). Assaig lingüístic.
  • Verba, non facta. 99 contes intangibles (Voliana Edicions, 2014). Contes.
  • I si parlem amb el veí del segon? La independència explicada als indecisos (La Puigvertina, 2013).Assaig polític.
  • Català a la carta. Tria la teva aventura lingüística (Setzevents, 2012). Assaig lingüístic.
  • Ni ase ni bèstia (La Busca, 2010). Contes.
  • Blens de gasalla (Edicions 7dquatre, 2009). Poesia.
  • La CAL opina. Llengua i cultura vers la normalitat (CAL, 2008). Articles lingüístics.
  • De tot i força. Un recull d’opinions (autoeditat, 2007). Articles polítics.
També sóc autor de diversos contes il·lustrats:
  • Nit de Reis a Sabadell (Ajuntament de Sabadell, 2016)
  • La llengua parlada (Tallers per la Llengua, 2015)
  • Tres turons, quatre pins, cinc quarteres i una gota (ERC Sabadell, 2015)
  • L’arbre de colors (SCAI, 2015)
I he participat en llibres col·lectius:
  • 9 relats per a un 9 estat (Paralelo sur, 2014)
  • 22 contes a la vora de la independència (Voliana Edicions, 2013)
  • El català em sedueix. 53 reflexions de Tallers per la Llengua per viure millor en català (Edicions 7dquatre, 2011)
  • De la consciència a la conducta. L’experiència de Tallers per la Llengua (Edicions 7dquatre, 2009)
En llibres col·lectius digitals:
  • Les llengües en el nou Estat. Ponències del seminari (Tallers per la Llengua, 2013)
  • Simposi sobre la promoció de l’ús del català (La Xarxa, 2013)
He escrit pròlegs per a llibres d’altres autors:
  • La llengua dibuixada. Història il·lustrada de les vicissituds de la llengua catalana en els temps de la suposada normalització, d’Enric Larreula (Voliana Edicions, 2017)
  • Taula rodona – La joia de ser catalans, de Pere Calders – Víctor Alexandre (Voliana Edicions, 2015)
  • Catalunya sota Espanya, les claus del final, de Manel Subirats i Costa (Setzevents, 2012)
I alguns dels meus contes han estat recollits en una antologia:
  • Volianes de paper. Dictats per aprendre català i gaudir de la literatura (Voliana Edicions, 2016)
També sóc autor d’un conte il·lustrat (Selva endins), un còmic (De la Pampa al Vallès) i un article tècnic de caire sociolingüístic (El despertar dels parlants) publicats en revistes especialitzades i he escrit articles i ressenyes literàries per a publicacions d’arreu del país.

Alguns dels meus contes han estat duts a escena en diversos muntatges.

________________________________________________________________________________________

Objectius proposat per l'autor:

D’una banda, el conte pretén que els alumnes coneguin bé la ciutat i els edificis més emblemàtics. L’acció se situa a l’any 1919, de manera que els principals edificis en què poden pensar ja havien estat construïts: la Casa Duran (1606), el campanar de Sant Fèlix (1742), la Salut (1882), l’antiga Escola Industrial (1910) o la Torre de l’Aigua (1918), a més de, lògicament, el Vapor Buxeda (1854), entre d’altres. La idea és que vagin recorrent alguns d’aquests punts i que, si escau, els personatges (la Maria sembla que sap de tot) en vagin explicant algun detall.

D’una altra banda, en el conte fem servir la paraula esblanar i l’expressió sinem, dos sabadellenquismes poc utilitzats actualment. En paral·lel a la (re)descoberta de Sabadell per part dels alumnes, ens sembla interessant que també coneguin les paraules típiques de la ciutat. Així, potser en algun moment de la trama poden anar a una casa anglesa, amb l’amanidor, l’eixida i el tortorà, poden passejar pel rodal i veure-hi badabadocs, papa-sastres i els camps xenats o bé poden tenir gana i menjar belgues, estrep, petador, xips o xurruques. Aquestes paraules també poden estar incloses en els missatges que els protagonistes vagin trobant, i potser caldrà que en descobreixin el significat per poder avançar cap a un altre edifici.

Addicionalment, i tot i que el capítol està escrit en un llenguatge planer, ens ha semblat adient incloure-hi mots (ruixat, xàfec, rierol, aixoplugar-se, xop, badar, vapor, fabricant, entretallada, esbrinar) i expressions (baixar de l’hort, tancar la porta als nassos, beure’s l’enteniment) que no s’utilitzen gaire sovint, amb l’objectiu que els alumnes les coneguin i les puguin fer servir.

I en darrer lloc, però no pas per això menys important, el capítol vol transmetre, no només l’estima per la ciutat, sinó també una sèrie de valors que ens semblen del tot imprescindibles: la igualtat de gènere (la colla està formada per tres noies i dos nois i la protagonista, la que sembla prendre el timó, és una de les noies, la Berta), el rebuig al racisme i la xenofòbia (una de les protagonistes és la Najat, d’origen àrab) i el coneixement del país (la referència a Codalet i Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya Nord).

David Vila i Ros